Els Tres Tombs és una tradició que molts municipis catalans celebren al voltant del dia de Sant Antoni Abat, patró dels animals. Antigament, durant aquest dia els ciutadans de cada poble apropaven els seus animals –que feien servir per alimentar-se, traginar o per treballar la terra– al centre de la vila, on eren beneïts tres cops, un per cada volta que feien a la plaça. En el context de l’època, aquesta celebració era un moment per agrair i desitjar bona salut a uns animals de qui els humans depeníem en gran mesura.

Sense la voluntat d’oblidar aquesta diada d’importància històrica i cultural, s’ha de tenir en compte que les circumstàncies han canviat, i que el model de festa en què s’ha convertit els Tres Tombs no és només diferent del que era en el seu origen1, sinó que resulta incompatible amb una conducta responsable i empàtica cap als animals, coherent amb el nivell d’informació de què ara disposem i amb la creixent sensibilització de la ciutadania envers el benestar animal.

Fa anys que hi ha consens científic sobre la capacitat de sentir dels animals no humans i, en algunes espècies –inclosos tots els mamífers i aus– s’ha provat que, com nosaltres, ells també tenen consciència. Quant als èquids en concret, objecte de la preocupació relacionada amb els Tres Tombs, la ciència veterinària i l’etologia han demostrat diferents aspectes de la seva naturalesa que els fan propensos a patir, tant a nivell físic com psicològic, davant de situacions com la que aquí exposem.

D’una banda, hem de ressaltar que els cavalls són animals presa. Això vol dir que estan preparats per fugir, s’espanten i s’estressen amb molta facilitat, són dòcils fins i tot quan senten dolor, i el tendeixen a dissimular per tal de no mostrar vulnerabilitat davant de possibles depredadors. Pels animals presa, la pèrdua d’autonomia i haver d’afrontar estímuls aversius (ser muntats, lligats, dirigits, forçats a fer qualsevol cosa que ells no volen fer) pot ser especialment pertorbador.

D’altra banda, experts de la veterinària i l’etologia equina han analitzat l’estat i el comportament dels cavalls durant els Tres Tombs i han constatat que hi ha una presència generalitzada de factors ambientals i comportaments humans que provoquen altíssims nivells d’estrès i patiment als animals participants. Els experts han detectat incomptables casos d’estereotípies, coixeres, relliscades, pèrdua de capacitat respiratòria, expressions de dolor, abatiment, tristesa, i un llarg etcètera de símptomes incompatibles amb el benestar animal. Els protocols (d’aplicació voluntària) que recentment s’han adoptat amb el vistiplau de la Federació Catalana dels Tres Tombs no han aconseguit millores en el benestar dels èquids, ni s’ha pogut evitar l’ús d’eines mal col·locades, mètodes violents desaconsellats, o la presència d’esperons, directament prohibits tant per la Federació Internacional Eqüestre com per l’espanyola, i per la Guia d’actuació de la Generalitat.

Per tot això, perquè ens preocupa el benestar dels animals i creiem que la cultura ha d’avançar per tal de coincidir amb els valors actuals de la societat, demanem a l’Ajuntament de la Garriga que fomenti un altre model de celebració dels Tres Tombs (com pot ser la benedicció d’animals de companyia en un entorn calmat, per exemple, com s’ha fet a l’Ametlla del Vallès aquest 2024) i que deixi de permetre espectacles amb èquids per a qui la millor benedicció seria poder-se quedar tranquils al seu entorn natural.

Delegació Associació Animalista Libera! – La Garriga
La Garriga, 31 de gener de 2024

 

1Abans, els animals que participaven als Tres Tombs es beneïen al seu mateix poble una sola vegada a l’any, en un entorn que coneixien (de vegades només es treien fins a l’entrada de la casa i era el mossèn qui s’hi apropava), sota la creença que aquest ritual garantiria prosperitat al bestiar aleshores necessari per a la substistència humana. Ara, en canvi, el més normal és trobar cavalls i altres èquids, de vegades llogats, majoritàriament provinents d’hípiques des d’on són transportats en remolc diversos caps de setmana a l’any, per tal d’assistir a múltiples celebracions dels Tres Tombs de diferents municipis, municipis que els animals no coneixen, on els carrers són asfaltats i on s’aglomeren gran quantitat de persones i animals amb qui tampoc estan familiaritzats. A més, l’objectiu de la celebració actual és bàsicament performàtica: un espectacle per a l’entreteniment humà, que pretén recrear una escena pertinent a una realitat ja molt llunyana, amb el resultat paradoxal d’inflingir patiment innecessari als animals en un dia suposadament dedicat a la seva benedicció.